Un espai d'opinió per entendre la realitat i la vida als municipis d'Osona i el Ripollès. Inici estiu del 2003. Any 5.

EL MAIG DEL 2008 HA SORTIT LA SEGONA EDICIÓ DEL LLIBRE "SECRETOS DE LA MASONERÍA" AMB UN TIRATGE DE 6.000 EXEMPLARS I ÉS A LA VENDA A TOTES LES LLIBRERIES DE L'ESTAT.

- És una àrea de 69 municipis on hi viuen actualment unes cent setanta mil persones. Tots els 51 municipis d'Osona formen part del Bisbat de Vic i també 12 dels 18 municipis del Ripollès (formen part del Bisbat d'Urgell: Ribes de Freser, Queralbs, Toses, Planoles, Pardines i Campelles).

- D'altra banda, tots els 18 municipis del Ripollès són província de Girona i tots els 51 municipis d'Osona són província de Barcelona (a excepció de Vidrà, Espinelves i Viladrau que també són a Girona).

- Finalment, tota la comarca del Bages (que té més o menys la mateixa quantitat de població que Osona) també forma part del Bisbat de Vic.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

- Sant Jordi 2006. "Secretos de la Masonería". En castellà. Autor: Albert Anglada. ISBN: 84-934843-0-X. Estudi sobre què són la maçoneria de tipus francès i la seva rival la maçoneria de tipus anglosaxó escrit per aquest assessor de comunicació.

- Sant Jordi 2007. "Tito Chiquitito". En castellà. Llibret infantil de José María Muñoz amb il·lustracions de Pilarín Bayés. ISBN: 84-934843-1-8.

Veure informació sobre protecció de dades al final d'aquesta web.

Publicitat:

BUTLLETÍ CONFIDENCIAL D'INVESTIGACIÓ

EN AQUESTA PÀGINA HI TROBAREU VERSIONS RESUMIDES D'AQUEST BUTLLETÍ CONFIDENCIAL QUE ES PODEN IMPRIMIR GRATUÏTAMENT.

Publicitat:

Si vostè necessita algú per redactar revistes i textos del tipus que sigui, i necessita algú que li escrigui un llibre, o un catàleg, de la classe que sigui, es pot posar en contacte amb Albert Anglada (serveis professionals). (Telf. 938550372. Horari d'oficina). Disposem de tots els equipaments informàtics adequats per editar publicacions. Veure informació sobre protecció de dades al final d'aquesta web.

Veure informació sobre protecció de dades al final d'aquesta web.

WEB DETALLS POC CONEGUTS DE LA POLÍTICA CATALANA.

WEB DETALLES POCO CONOCIDOS DE LA POLÍTICA ESPAÑOLA

AUDIÈNCIA DE LA WEB XAFARDERIES CONFIDENCIALS (RESULTATS).

Albert Anglada té el projecte d'obrir una nova petita botiga de llibres vells i antics al C/ del Pont, 2 baixos-b (actualment hi ha un garatge) en un local de propietat a Sant Quirze de Besora. L'objectiu és obrir per l'estiu del 2008. L'enfocament de la botiga seria el mateix que ja fa actualment a la parada fixa que té, des del 2004, al mercat setmanal de Vic (cada dissabte).

La botiga estaria oberta dimarts matí (de 10h a 13h) i tarda (de 16h a 20h), dimecres només a la tarda (de 16h a 20h), dijous tancat, divendres matí de (10h a 13h) i tarda (de 16h a 20h) i dissabte només a la tarda (de 17h a 20h).

En total dos matins de botiga i un matí de mercat i quatre tardes de botiga cada setmana (21 hores de botiga per setmana més un matí de mercat a Vic).

Per animar el debat sobre els temes que afecten al municipi de cara a la legislatura 2007-2011, aquesta web Xafarderies publicarà tots els articles d'opinió que ens facin arribar qualsevol dels partits o candidatures a partir d'ara mateix.

Perquè es publiqui l'article haurà d'anar signat pel partit (o candidatura) o també pot ser per una persona (o grup de persones) que en formin part.

No es publicaran en cap cas articles amb insults. Ni, per raons legals, articles que continguin injúries o calúmnies.

Els articles ens els poden fer arribar per Internet a l'adreça aanglada@interausa.com des d'ara mateix.

D'aquesta manera pensem que afavorim el debat de temes que afecten a tot el veïnat.

-----------------------------------------------------------------------------------------

Espai articles Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). 2.330 vots. 63%. L'alcalde, 5 regidors i 4 regidores.

Espai articles Convergència i Unió (CiU). Hi ha 1 article. 692 vots. 19%. El cap de l'oposició, i 1 regidor.

Espai articles ICV-EUIA-EPM. 342 vots. 9%. Una regidora.

Espai articles Esquerra Republicana (ERC). 121 vots. 3%. No té representació.

Espai articles Candidatura d'Unitat Popular. 78 vots. 2%. No té representació.

Espai articles Partit Popular (PP). 51 vots. 1%. No té representació.

CENTELLES. La pàgina de Convergència i Unió de Centelles (hi ha un article) ha tingut 4 visites del 7 al 10 de maig del 2008.

- EL REGIDOR JOSEP CASTELLS DE JOVE HAVIA FORMAT PART DE GRUPS ANARQUISTES

El regidor Josep Castells, de Cabrerès i Progrés (CiP), havia format part de jove de grups anarquistes. Durant molts anys va estar desvinculat de la política fins a la seva reaparició pública com a regidor de l'oposició a l'Esquirol. En les seves idees actuals hi ha un important substrat d'idees de les esquerres radicals adquirides en la seva joventut.

- 53.926'31 EUROS DE BENEFICIS A TALLERS MALLA SA EL 2002

Tallers Malla SA té el seu domicili social a la Carretera de Barcelona a Puigcerdà, km 64'30 de Malla. El 2002 tenia 20 treballadors fixes i 2 d'eventuals. I el 2001 en tenia 22 de fixes i 1 d'eventual. La societat es va constituïr el 3 de novembre del 1979. La seva activitat consisteix en la compra-venda, permuta, lloguer, reparació, pupilatge i dipòsit de tota classe de vehicles, nous i usats, i els seus remolcs, així com tota classe de peces, recanvis, accessoris, utillatges, pneumàtics, lubricants i altres elements necessaris per la seva reparació i manteniment, així com qualsevol altra activitat relacionada amb el mencionat objecte social. La societat es concessionària de la firma Automóviles Citroën España SA. El benefici de l'exercici ha ascendit a 53.926'31 euros que es destinen integrament a reserves voluntàries.

Això d'apujar per sistema a la majoria d'ajuntaments les taxes i impostos municipals cada any no és una política que afavoreixi a la ciutadania. Al contrari, la castiga econòmicament. Cal racionalitzar el sentit de cada taxa municipal i si convé rebaixar-ne unes quantes.

Els moviments populars en aquest sentit aniran en creixement. Cal contenir els impostos i fins i tot rebaixar-ne alguns. Segur que si s'estudia bé es pot fer. Cal anar a favor de la ciutadania i no en la seva contra. Començant per l'administració local que és la més propera a la gent. Les coses han de ser lògiques i racionals. S'ha de saber perquè serveixen. S'ha de saber en què es gasta cada euro que es cobra d'impostos. I estudiant sempre si es podria gestionar millor.

En la majoria de les administracions venen temps d'austeritat. Per contra, a l'Ajuntament de Manlleu (començant pel seu alcalde Pere Prat que a criteri de força gent està començant a abusar de la majoria absoluta que té aquesta legislatura 2007-2011) hi ha un criteri preocupant. Tenen la idea que l'ajuntament ha d'anar creixent en estructures i personal. I que això és bo.

Seria molt millor fer des de l'ajuntament més polítiques econòmiques i urbanístiques que incentivessin la creació de petites empreses i (almenys) feines d'auto-ocupació en el règim d'autònoms per quanta més gent millor (per part de la iniciativa pública i també la privada). Per tal que molta gent anessin econòmicament millor, i no pitjor.

Des del 10 de gener fins al 9 d'abril del 2008 és a la venda el número 25 del butlletí confidencial d'investigació a les principals llibreries de Vic, Manlleu i Ripoll. En aquest número hi ha un informe sobre les societats Suieix SL i Prosagen SL on té càrrecs Antoni Deseuras Gallifa. Aquesta publicació està en el seu 6è any d'existència.

En ambients del PSC d'Osona hi ha preocupació pel desgast que ha anat tenint el partit, i el cap del grup socialista a Manlleu Pep Colomer, arran del cas dels garatges il·legals construïts pel seu pare i que s'especulava que s'havien d'enderrocar. El tema també afecta personalment al mateix Colomer. És un dels problemes polítics més seriosos que ha tingut en la seva vida.

Albert Vilà membre de la família propietària dels Multicinemes Sucre (els Casulà) és amic del cap del grup socialista a Manlleu, Josep Colomer. Tots dos tenen sintonia en molts aspectes. Bona part de la relació ve per l'interès mutu per temes d'espectacles teatrals.

En la història de la gent de negocis d'Osona i el Ripollès els Casulà hi tenen una fama llegendària. Especialment interessant és la forma com van fer la seva fortuna.

En alguns carrers de Manlleu (plaça de les piscines i carrers que van cap a Roda de Ter) hi ha poca il·luminació als vespres. S'hauria de sol·lucionar.

A en Pere Prat se li han obert expectatives amb el govern tripartit de la Generalitat. Segurament que ara que ja fa anys que és alcalde comença a ambicionar algun càrrec de més categoria.

Pels carrers de Manlleu es veuen contenidors amb mobiliari abandonat. Al barri de l'Erm, a la Carretera d'Olot i a la part baixa de l'Avinguda de Roma.

L'Ajuntament de Manlleu fa massa els ulls grossos perquè permet que alguns establiments obrin tots els festius. Això ha creat preocupació entre els comerciants.

A Manlleu hi ha abocadors incontrolats de deixalles a Can Titella, l'estació del tren i el pont del tren. També hi ha manca de neteja al Passeig del Ter i no es mantenen bé algunes zones verdes de la població.

En bona part de la ciutadania de Manlleu hi ha preocupació perquè s'estan tallant molts arbres. Seria bo que se seguissin criteris ben estudiats en aquest tema.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El Grup Caixa Manlleu ha tancat l’exercici 2007 amb un resultat després d’impostos de 9’490 milions d’euros, un 2’51% més que l’any anterior. Aquest increment, després de dos anys amb un creixement acumulat del 63’50%, ve condicionat pels costos extraordinaris de la implantació de la nova plataforma informàtica. En el supòsit d’haver immobilitzat el cost total de la inversió informàtica, l’increment de resultats hagués estat del 19,14 %.

Aquest 2007 es tanca el període de vigència del Pla Estratègic 2004-2007, que s’ha caracteritzat per un fort creixement durant els tres primers anys i l’inici d’una desacceleració del creixement i reforçament de la rendibilitat durant aquest darrer.

El creixement del crèdit ha estat del 8’71%, assolint la xifra de 2.255 milions d’euros, dels que 1.897 corresponen a crèdit hipotecari, amb un augment del 12’84%. En els últims cinc anys el crèdit ha augmentat un 144%.

Els dipòsits de clients se situen a 2.370 milions d’euros, amb un augment del 6’29%.

El volum de negoci ha arribat als 4.823 milions d’euros, el que representa un augment del 6’55%.

El Total Balanç de Caixa Manlleu ha augmentat un 6’70% durant l’any, assolint els 2.672 milions d’euros.

Pel que fa a l'evolució dels diferents marges, el d’intermediació supera els 41 milions d’euros i augmenta un 12’80%.

Les comissions netes creixen un 4’12%, amb la qual cosa el marge bàsic se sitúa en 53’591 milions i s'incrementa d’un 10’66%.

El marge ordinari, de 56’342 milions, augmenta un 10,39%, i el d’explotació creix un 6’77%, situant-se en 17’201 milions.

La ràtio de morositat ha passat del 1’07% al 1’35%, tot i que durant el segon semestre s’ha mantingut estable. Les dotacions a provisions han augmentat un 25’82% respecte l’any 2006.

La distribució del benefici que es proposarà a l’Assemblea General, serà del 25% a Obra Social, amb una aportació de 2’368 milions d’euros, i la resta a Reserves, per un import de 7’102 milions d’euros.

Amb aquesta aportació, junt amb l’emissió de participacions preferents per un import de 14 milions d’euros, els recursos propis assoleixen la xifra de 205 milions d’euros, un augment del 10’58%. Amb això, el rati de solvència se situa en el 10’27% enfront del 10’22% de l’any anterior.

En la seva intensificació en el negoci assegurador, el volum de primes d’assegurances de risc intermediades ha augmentat un 10’84% i el núm. de pòlisses un 18’59%.

Caixa Manlleu aposta per les noves tecnologies. L’Oficina ON-LINE ha tancat l’any 2007 amb un increment en la seva operatòria del 56% respecte de l’any 2006.

El mes d'abril d'aquest any es va completar el projecte de migració a la nova plataforma informàtica. Hem passat d'una aplicació desenvolupada internament en un entorn IBM a una plataforma UNIX i una aplicació "Servidor Financiero", en servei en 19 entitats d’Espanya. Per altra banda, aquest canvi s'ha realitzat tot entrant a formar part del grup "Ceus Financiero", integrat per un grup de 6 entitats que col·laborem amb les mateixes aplicacions informàtiques i compartim els serveis del Centre de Procés de Dades, la qual cosa suposa una millora en el cost informàtic de la Caixa Manlleu i una major capacitat de millora i d’innovació. L’import global invertit en el projecte ha estat de 14 milions d'euros.

La plantilla de Caixa Manlleu ha assolit la xifra de 490 empleats. Durant aquest 2007 s’han incorporat 24 empleats nous, 17 dones i 7 homes. Per a cobrir les necessitat de llocs de responsabilitat, Caixa Manlleu ha continuat apostant, com sempre, per la promoció interna, com a forma de cohesió de la seva cultura corporativa i de motivació de la plantilla.

Caixa Manlleu va iniciar, l’any 2003, l’aplicació d’un acord de jubilacions parcials, en aplicació del Decret 1131/2002, al qual s’hi han adherit 33 empleats en el període 2003-2007. Així mateix, durant el 2007 s’ha continuat aplicant l’acord de conciliació de la vida laboral i familiar, amb mesures que afavoreixin una major compatibilitat entre l’activitat professional i la vida personal i familiar dels empleats i les empleades de l’Entitat.

Pel que fa a la xarxa d'oficines, s'ha executat el Pla d'Expansió en la forma prevista en el Pla Estratègic 2004 - 2007. Aquest 2007 s'han obert tres oficines, Barcelona - Passeig Maragall, Sant Joan Despí i Vic - Rambla del Carme, arribant a una xarxa de 102. Cal destacar que en els darrers 10 anys la xarxa d'oficines s'ha incrementat en mes d'un 50%.

Donat que l’actual Pla Estratègic acaba la seva vigència aquest 2007 i per tal d’encarar els nous reptes que haurem d’afrontar els propers anys, s’ha elaborat un nou Pla Estratègic per al 2008 - 2011, en el qual es pretén donar prioritat als objectius de rendibilitat, eficiència, qualitat i productivitat, donant-hi una orientació eminentment cap a resultats, tot posant en valor els creixements dels darrers anys.

Els aspectes més rellevants que conté aquest Pla són la corresponsabilitat de tota l’organització en els objectius de Caixa Manlleu, primar la rendibilitat enfront del creixement, tot i la previsió d’obertura de deu noves oficines. També fomentar una cultura pròpia i diferenciada respecte la competència que cohesioni i incentivi els empleats i demés agents vinculats a l’Entitat, i aprofundir en el segment empreses, que en aquests moments representa el 21% del negoci. Les projeccions financeres del Pla preveuen un creixement del balanç d’un 40% en el conjunt dels 4 anys i d’un 60% del benefici, abans d’impostos, que arribaria a la xifra dels 20 milions d’euros.

El Pla d’Obra Social de Caixa Manlleu, desenvolupat directament i a través de la seva Fundació, ha potenciat les activitats i projectes propis o que es realitzen conjuntament amb altres entitats del territori.

En l’àmbit Assistencial i Sanitari destaquem, entre d’altres, la 3a Convocatòria d’Ajuts per a Projectes d’Inserció Social i la 3a Convocatòria de Beques en Ciències de la Salut; també, la col·laboració en l’Hospital Sant Jaume de Manlleu i amb la Creu Roja en els tallers sobre primers auxilis. En l’Àrea de Medi Ambient hem convocat el 2n Premi d’Iniciatives de Custòdia del Territori.

Pel que fa a l’Àrea Educativa continua la nostra col·laboració amb la Universitat de Vic i la tasca de formació que es realitza a través del Centre d’Estudis de la Fundació Mil·lenari, autoritzat també, aquest any 2007, per la Generalitat de Catalunya, com a centre d’estudis d’adults, amb un nombre elevat de cursos i projectes d’inserció laboral, reciclatge i formació continuada. Destaquem la tasca de l’Escola Familiar Agrària de Quintanes, de l’Obra Social de Caixa Manlleu, de reconegut prestigi en la formació en agroramaderia forestal i jardineria. En aquest marc s’està duent a terme el projecte Aula Natura destinat a donar a conèixer el lloc i el respecte pel medi ambient (flora, fauna, etc.).

Pel que fa a l’Àrea Cultural, a banda de moltes altres activitats, en destaquem dues que estan entre l’àmbit artístic i l’àmbit assistencial: Missatges al vent, un espectacle de titelles destinat a les escoles i que mostra en què es pot trobar una persona amb discapacitat i com tractar-la, i la iniciativa Parelles Artístiques, que reuneix obra d’artistes professionals que treballen conjuntament amb usuaris d’un centre de salut mental. L’exposició serà itinerant per diversos municipis; les obres es poden adquirir per Internet i la venda revertirà en una propera edició de Parelles Artístiques.

En relació a l’Obra Social, l’any 2007 s’ha tancat l’exercici amb una despesa total de 2’430 milions d’euros. El pressupost previst per a l’any 2008 és de 2’896 milions d’euros, la qual cosa representa un 19’17% més que l’exercici anterior.

Josep Puigví Tort és secretari del consell d'administració d'Àrids Manlleu SA. La societat té el seu domicili a Les Masies de Voltregà, carretera C-17, quilòmetre 68'280 (abans N-152 quilòmetre 75).

El president de l'empresa és Jaume Illa Bonet. Durant el 2005 hi ha hagut uns beneficis de 534.872'81 euros que es destinen íntegrament a reserves voluntàries. Són també membres del consell d'administració Lluís Torrent Arumí, Joaquim Pons Arisa, Alfons Sañas Illa i Carme Arisa Crosas.

La societat es dedica a l'extracció d'arenes i graves per a la construcció. Durant el 2005 tenia un promig de 19'21 persones assalariades fixes i 2'87 d'eventuals. El 2004 eren 21'06 fixes i 2'44 eventuals.

L'objecte social exacte de l'empresa és:

- El rentat i triturat d'àrids, així com excavacions i remogut de terres, llur transport i l'obtenció de sorres i altres materials del sòl i subsòl propis de la construcció, així com la seva venda i comercialització.

- Construcció de tota classe d'edificacions i obres públiques.

- La reparació, construcció i treballs de paleta en tota classe d'edificacions i obres d'urbanització.

- La compravenda de terrenys, solars i edificacions, en la seva totalitat, per parts o per pisos, ja sigui per a vivendes, locals de negoci o naus industrials, construïdes amb aquesta finalitat, directament o mitjançant contractistes, preufeters o subcontractistes.

- Transport públic per carretera i dins del territori estatal de tota classe de mercaderies i objectes.

Però l'activitat que desenvolupa la societat actualment és la d'extracció de sorres i graves per a la construcció.

L'immobilitzat immaterial de la societat està format en la seva totalitat per drets sobre béns en arrendament financer, el valor dels quals es capitalitza pel preu d'adquisició per part de l'empresa arrendadora.

Els contractes d'arrendament financer es comptabilitzen com actius pel valor de cost, reflectint en el passiu el deute total més l'import de l'opció de compra. La diferència entre ambdós imports és la despesa financera de les operacions, que es comptabilitza com a despesa a distribuir en diferents exercicis amb un criteri financer.

Els deutes de la societat a curt i llarg termini es valoren pel nominal, excepte els corresponents a leasings, que es valoren pel seu preu de reemborsament.

- Saldo inicial 477.110'36/100.429'73

- Entrades/dotacions 50.068'00

- Sortides/reduccions 242.816'36/112.170'48

- Saldo final 174.294'00/38.327'25

- Saldo inicial 3.119.356'34/2.570.675'93

- Entrades/ 622.314'63/334.324'98

dotacions

- Saldo final 3.741.670'97/2.905.000'91

- Saldo inicial i final: 108.294'31.

El capital social està representat per 2.500 títols de sèrie A amb un valor nominal de 60'10. És un nominal total de 150.250 euros.

La partida de seguretat social a càrrec de l'empresa ha ascendit a 213.954'47 euros.

Les inversions de l'exercici amb incidència en el medi ambient són una tractora Mercedes i un semiremolc, que compleixen la normativa Euro-3, referent a l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera, valorats en 125.700 euros.

Durant l'exercici l'òrgan d'administració de l'entitat ha rebut en concepte de sous i salaris 36.000 euros.

En exercicis anteriors la societat es va acollir a deducció per reinversió de diversos beneficis procedents de l'immobilitzat material segons detall:

- De l'exercici 2003, 36.061 euros, reinvertit el 30-6-2003.

- De l'exercici 2004, 85.342'20 euros, reinvertit el 16-9-2004.

La societat declara uns actius de naturalesa medioambiental per valor de 125.700 euros.

L'import net de la xifra de negocis de la societat en el 2005 és de 4.478.478'99 euros.

Es detecta que la major part de la població de Les Masies de Roda s'oposa a les intencions de l'equip de govern de Roda de Ter (de l'etapa 2003-2007) d'intentar fusionar els municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda.

- EL FET QUE ELS ACTUALS ALCALDES DE SANT HIPÒLIT I LES MASIES DE VOLTREGÀ SIGUIN GERMANS CREA UNA CREIXENT DESCONFIANÇA A MOLTA GENT (SOBRETOT A ST. HIPÒLIT)

El fet que Xavier Vilamala (alcalde de Sant Hipòlit) i Sergi Vilamala (alcalde de Les Masies) siguin germans crea una creixent desconfiança a molta gent, sobretot a Sant Hipòlit. Aquesta situació ha obert molts interrogants. A més això coincideix amb la declarada intenció de l'Ajuntament de Les Masies de Voltregà de fer créixer la seva població de manera espectacular en els propers anys (cosa que també està despertant creixents recels en molta gent que viuen a Les Masies).

Moltes vegades, des d'alguns ambients populars de Sant Hipòlit s'ha considerat que la població de Les Masies es beneficia de molts serveis ubicats a Sant Hipòlit sense aportar-hi recursos suficients per part de l'Ajuntament de Les Masies. És una impressió que té molta gent a St. Hipòlit. I aquesta mateixa gent creuen que això encara podria ser més greu a mesura que el creixement de població de Les Masies es vagi convertint en una realitat.

La impressió d'aquests sectors és que Sergi Vilamala influirà molt, segurament massa, sobre Xavier Vilamala i creuen que això podria acabar perjudicant els interessos del municipi de Sant Hipòlit. Per aquesta banda Xavier Vilamala tindrà un creixent desgast. Es veu a venir.

Albert Anglada té el projecte d'obrir una nova petita botiga de llibres vells i antics al C/ del Pont, 2 baixos-b (actualment hi ha un garatge) en un local de propietat a Sant Quirze de Besora. L'objectiu és obrir per l'estiu del 2008. L'enfocament de la botiga seria el mateix que ja fa actualment a la parada fixa que té, des del 2004, al mercat setmanal de Vic (cada dissabte).

La botiga estaria oberta dimarts matí (de 10h a 13h) i tarda (de 16h a 20h), dimecres només a la tarda (de 16h a 20h), dijous tancat, divendres matí de (10h a 13h) i tarda (de 16h a 20h) i dissabte només a la tarda (de 17h a 20h).

En total dos matins de botiga i un matí de mercat i quatre tardes de botiga cada setmana (21 hores de botiga per setmana més un matí de mercat a Vic).

- PROPIETATS DE L'ALCALDE D'OLOST JOSEP MARIA FREIXANET

Josep Maria Freixanet Mayans, alcalde d'Olost de Lluçanès és propietari de la meitat d'una casa situada al seu poble amb una superfície de cent quaranta-cinc metres quadrats aproximadament. La casa sencera es va comprar el 10-11-1981 i se'n van pagar 3.005'60 euros. Al valor actual de mercat d'una casa d'aquestes característiques se'n podrien pagar més de 132.220 euros.

Per animar el debat sobre els temes que afecten al municipi de cara a la legislatura 2007-2011, aquesta web Xafarderies publicarà tots els articles d'opinió que ens facin arribar qualsevol dels partits o candidatures a partir d'ara mateix.

Perquè es publiqui l'article haurà d'anar signat pel partit (o candidatura) o també pot ser per una persona (o grup de persones) que en formin part.

No es publicaran en cap cas articles amb insults. Ni, per raons legals, articles que continguin injúries o calúmnies.

Els articles ens els poden fer arribar per Internet a l'adreça aanglada@interausa.com des d'ara mateix.

D'aquesta manera pensem que afavorim el debat de temes que afecten a tot el veïnat.

-----------------------------------------------------------------------------------------

Espai articles Esquerra Republicana (ERC). 1.673 vots. 30%. L'alcaldessa, 4 regidors i 1 regidora.

Espai articles Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). 847 vots. 15%. 2 regidors i 1 regidora.

Espai articles Convergència i Unió (CiU). Hi ha 2 articles. 2.433 vots. 43%. El cap de l'oposició, 5 regidors i 2 regidores.

Espai articles ICV-EUIA-EPM. 238 vots. 4%. No té representació.

Espai articles Partit Popular (PP). 183 vots. 3%. No té representació.

Espai articles Candidatura d'Unitat Popular. 77 vots. 1%. No té representació.

RIPOLL. La pàgina de Convergència i Unió de Ripoll (hi ha dos articles) ha tingut 47 visites des del maig 2007 fins al 10 de maig del 2008.

CiU està en contra del pressupost 2008 presentat per l'equip de govern de Ripoll entre altres motius per "l’elevat i descontrolat endeutament, que obliga a fer veritables equilibris per ajustar el pressupost ordinari. Recordem que dintre del pressupost ordinari es paguen els interessos i les amortitzacions dels préstecs demanats. Si analitzem els pressupostos en el seu contingut comptable, sense tenir en compte ni la política, ni la demagògia; mirant els números i els tant per cents s’observa que l’endeutament consignat en els pressupostos és molt elevat i a la vegada descontrolat, pel fort increment produït en els últims dos anys".

Segons CiU des de 2.006 i fins a 2.008 els interessos a pagar han passat de 196.500 €, a 457.100 €, un increment en dos anys del 132%, no degut a la puja dels tipus d’interès, si no al major endeutament dels últims tres anys. El deute públic compost de la suma de interessos, més amortitzacions de préstecs ha passat de 679.300 € el 2.006 a 1.165.000 € el 2.008, un increment del 71,40%, l’any 2.010 serà de 1.260.000 €, arribant a un increment del 85%.

CiU considera que s'està rallant el màxim permès d’endeutament, el 2.008 és del 101,37 %. Això condiciona totalment el pressupost ordinari. En 4 anys s’han constituït nous préstecs per valor de 5.477.000 € (910 milions de les antigues pessetes), tots ells a 20 anys, amb dos anys de carència, pagant interessos, la qual cosa condiciona totalment les properes legislatures. Per la federació nacionalista "falta una programació controlada i racional de les inversions i de les despeses, fa evident al nostre entendre, un reflex d’una mala gestió econòmica en els últims quatre anys".

CiU critica en el seu comunicat sobre el pressupost "la no contenció en el present pressupost de l’endeutament, al formalitzar-se un nou crèdit de 832.000 €, import que supera l’estabilitat pressupostària pel 2.008, establerta en 707.000 €. Aquesta forta carrega financera fa que s’hagin de retallar considerablement les despeses ordinàries i que així es detectin mancances en el nostre poble, falta de neteja, que ja hem argumentat en moltes ocasions, manteniment general del poble, mobiliari urbà en mal estat, senyalitzacions doblades, trencades, manca de més policia municipal, problemes en la circulació, etc. I conforme vagin passant els anys, aquest problema empitjorarà degut a que moltes de les inversions que actualment estan en construcció, hauran d’assumir unes despeses de manteniment i funcionament, que afectaran directament al pressupost ordinari, i farà molt difícil que aquest ho pugui assumir"

"L’increment considerable i poc racional o fiable dels ingressos, -continua el comunicat de CiU- és com una fòrmula per senzillament ajustar-los a les despeses; ingressos per exemple per impostos de noves construccions que són difícilment assumibles durant l’any 2.008. En el Capítol 1, impostos directes s’incrementa respecte de l’any passat en 417.000 €, incrementant la partida de I.B.I. urbà en un 16,10%, havent-se aprovat en les ordenances fiscals una puja del 8,5%. No s’ha fet servir el principi comptable de prudència, i en lloc de contenir l’endeutament, es formalitza un nou crèdit que supera l’estabilitat crediticia pressupostària, incrementant encara més el deute total. El 61% d’aquest increment d’impostos directes va totalment a fer front a l'increment de la deuta pública, la qual cosa produeix un doble efecte negatiu, en primer lloc un increment d’impost a pagar cada vilatà, el 2005 cada ripollès pagava 270,95 €, en el 2.008 haurà de pagar 357,59 €, un increment del 32,10%".

"Observem -segueix el comunicat- que l’increment considerable dels ingressos, no segueix al nostre entendre cap criteri, consignant uns ingressos per sobre de la realitat. En segon lloc que aquest diferència que el vilatà ha de pagar de més no pot ser destinada a millorar els serveis municipals, neteja, manteniment urbà, esports, cultura, sinó que el 61% l’hem de destinar a interessos i amortització de crèdits, l’únic beneficiat son les entitats bancàries"

"També trobem a faltar -finalment- en el pressupostos, una partida destinada a provisió de despeses, que molt probablement s'hauran de suportar, per tornar a iniciar les obres de La Lira i La Biblioteca, i que de produir-se segur que s'hauran de finançar, ja que no es podran assumir en el pressupost ordinari. El nostre Grup Municipal no vol assumir cap responsabilitat per les conseqüències que aquesta situació por comportar, ni per hipotecar futurs Ajuntaments. Els pressupostos no contemplen (...) un Ripoll més net i endreçat, la Congelació fiscal, més seguretat amb més dotació de policia municipal, dotació de partides pressupostàries per solucionar punts d’inaccessibilitat, beques pels millors en estudis superiors, gratuïtat de la llar d’infants, ......".

Des del 10 de gener fins al 9 d'abril del 2008 és a la venda el número 25 del butlletí confidencial d'investigació a les principals llibreries de Vic, Manlleu i Ripoll. En aquest número hi ha un informe sobre les societats Suieix SL i Prosagen SL on té càrrecs Antoni Deseuras Gallifa. Aquesta publicació està en el seu 6è any d'existència.

- El tripartit tenia el 52% dels vots el 2003 i el 2007 s'han quedat amb el 49%.

- El pitjor resultat ha estat el d'Iniciativa-Verds que han perdut el regidor que tenien i 235 vots. En percentatge han baixat del 7% al 4%.

- El PSC (PSC-PSOE) ha mantingut els 3 regidors però ha perdut 183 vots. En percentatge han baixat del 16% al 15%.

- ERC ha passat del 29% dels vots al 30% dels vots i ha crescut de 5 a 6 regidors justet.

- De tota manera, CiU ha recollit només una petita part d'aquest desgast passant del 42% al 43% i repetint els 8 regidors, quedant-se una altra vegada a un de poder guanyar amb majoria absoluta.

- L'abstenció ha pujat del 29% al 35%, un 6% més respecte el 2003.

- El PP no ha aconseguit entrar en aquesta ocasió tot i que en anteriors legislatures havien obtingut representació a l'ajuntament.

- La CUP tampoc ha aconseguit entrar però ho tornarà a intentar el 2011. La CUP resta vots a ERC i a Iniciativa, fonamentalment.

ERC de Ripoll viu un ambient de preocupació per la intenció clara de Joan Puigcercós de permetre la divisió del Ripollès en tres comarques diferents. Aquesta realitat li podria comportar a l'alcaldessa de Ripoll un cost electoral enorme a les eleccions municipals del 2011 a Ripoll. Malgrat tot no sembla que hi puguin fer res per evitar-ho. Sembla tot ja decidit.

Els comerciants del centre històric de Ripoll pressionen l'ajuntament perquè prengui mesures per promocionar la zona i eviti la seva degradació. Hi ha hagut una davallada de l'activitat comercial.

ERC del Ripollès viu un clima de certa divisió interna pel pacte amb el PSC i ICV al Consell Comarcal des del 2003. Aquesta divisió és especialment intensa i dura als col·lectius de Ripoll, Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses. Entre el sector més nacionalista d'ERC hi ha gent que no veu bé que s'hagi donat la presidència del Consell Comarcal del Ripollès al PSC. Josep Jordà, de Ripoll, va deixar la presidència comarcal d'ERC criticant aquesta situació.

Es comenta en cercles polítics i econòmics ben informats de Ripoll que Fina del Pozo (expresidenta del Consell Comarcal del Ripollès) volia que Jaume Camps (excap de llista del PSC (PSC-PSOE) a Ripoll) fos el gerent del Consell Comarcal en l'etapa 2003-2007. Sembla ser que comptava amb el vist i plau de Teresa Jordà però ERC s'hi va oposar. La gran amistat personal entre Teresa Jordà i Jaume Camps fa que aquest darrer a la pràctica actui d'assessor a l'ombra.

- EL FET QUE ELS ACTUALS ALCALDES DE SANT HIPÒLIT I LES MASIES DE VOLTREGÀ SIGUIN GERMANS CREA UNA CREIXENT DESCONFIANÇA A MOLTA GENT DE SANT HIPÒLIT

El fet que Xavier Vilamala (alcalde de Sant Hipòlit) i Sergi Vilamala (alcalde de Les Masies) siguin germans crea una creixent desconfiança a molta gent de Sant Hipòlit. Aquesta situació ha obert molts interrogants. A més això coincideix amb la declarada intenció de l'Ajuntament de Les Masies de Voltregà de fer créixer la seva població de manera espectacular en els propers anys (cosa que també està despertant creixents recels en molta gent que viuen a Les Masies).

Moltes vegades, des d'alguns ambients populars de Sant Hipòlit s'ha considerat que la població de Les Masies es beneficia de molts serveis ubicats a Sant Hipòlit sense aportar-hi recursos suficients per part de l'Ajuntament de Les Masies. És una impressió que té molta gent. Aquesta situació encara podria ser més greu a mesura que el creixement de població de Les Masies es vagi convertint en una realitat.

La impressió d'aquests sectors és que Sergi Vilamala influirà molt, segurament massa, sobre Xavier Vilamala i creuen que això podria acabar perjudicant els interessos del municipi de Sant Hipòlit. Per aquesta banda Xavier Vilamala tindrà un creixent desgast. Es veu a venir.

L'històric ex-alcalde socialista de Sant Hipòlit Jordi Gallifa segueix amb interès la feina de l'actual alcalde Xavier Vilamala. Gallifa té la temptació (i és normal) d'intentar que les seves idees (almenys en part) prosperin a través del nou alcalde. És de preveure que algun nivell d'influència tindrà. Sens dubte. Es poden recuperar antigues històries de la seva època.

En molts ajuntaments d'Osona i el Ripollès la relació entre govern i oposició és tolerable. Normalment els equips de govern intenten facilitar a l'oposició suficient informació almenys perquè no els hi puguin retreure que no ho fan. En el cas de Sant Hipòlit les relacions estan força deteriorades i l'oposició es queixa que els tenen arraconats.

Per animar el debat sobre els temes que afecten al municipi de cara a la legislatura 2007-2011, aquesta web Xafarderies publicarà tots els articles d'opinió que ens facin arribar qualsevol dels partits o candidatures a partir d'ara mateix.

Perquè es publiqui l'article haurà d'anar signat pel partit (o candidatura) o també pot ser per una persona (o grup de persones) que en formin part.

No es publicaran en cap cas articles amb insults. Ni, per raons legals, articles que continguin injúries o calúmnies.

Els articles ens els poden fer arribar per Internet a l'adreça aanglada@interausa.com des d'ara mateix.

D'aquesta manera pensem que afavorim el debat de temes que afecten a tot el veïnat.

-----------------------------------------------------------------------------------------

Espai articles Entesa per Sant Pere-Entesa Progrés Municipal (EPM). 1.146 vots. 84%. L'alcalde, 5 regidores i 4 regidors.

Espai articles Convergència i Unió (CiU). 162 vots. 12%. 1 regidor.

Espai articles grup de treball associat a ERC. Hi ha 1 article. El 2003 es van presentar com a ERC i van obtenir 86 vots. El 6%, però sense tenir representació. I el 2007 no es van presentar, però van donar suport a la candidatura de CiU.

ST. PERE. La pàgina del grup de treball associat a Esquerra Republicana de Sant Pere de Torelló (hi ha un article) ha tingut 125 visites des del gener 2007 fins al 10 de maig del 2008.

En ambients polítics i econòmics d'Osona i el Ripollès es comenta que el perfil acadèmic i laboral de l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega Colomer, no és el més adient pel càrrec de delegat del govern de la Generalitat a la Catalunya Central. En el terreny acadèmic Fàbrega només té el BUP (batxillerat unificat polivalent) i en el terreny laboral la seva activitat principal (fins a viure de la política) va ser la de comercial de material d'oficina i papereria.

En aquests ambients polítics i econòmics abans esmentats, i també en cercles de funcionaris, es comenta que Fàbrega ha de fer front a unes responsabilitats que el poden superar en molts moments (per les complexitats tècniques de les molt diverses àrees del govern). És evident que és en aquest lloc per motius fonamentalment de confiança política del tripartit. No se'l pot considerar un tècnic qualificat.

A la tardor de l'any 2006 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar a l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló, d'on és alcalde l'actual delegat del govern de la Generalitat a la Catalunya central Jordi Fàbrega, a enderrocar la cinquena casa que havia deixat fer en un lloc on la sentència diu que només n'hi podia haver quatre. D'aquesta manera el tribunal dóna la raó al veí que ho va denunciar, i l'Ajuntament probablement haurà de fer algun tipus d'indemnització.

CiU vol que s'investigui si l'alcalde, presumptament, savia (o no) prèviament que existien dubtes legals. Que no era clar del tot permetre fer la cinquena casa. Si això fos així hauria tirat pel dret fent un acte que es pot qualificar com a mínim de temerari. Despreciant en certa manera a la part del veïnat que no ho veia clar, que veia danyats els seus drets. I aquesta és la gent a la qual finalment la justícia ha donat la raó.

El cas s'ha agreujat amb una nova sentència feta pública el gener del 2008 que condemna a aterrar no una sinó totes les cinc cases fetes.

Aquesta nova sentència ha motivat que el grup municipal de CiU de Sant Pere hagi presentat una denúncia davant la fiscalia demanant que s'investiguin les presumptes responsabilitats de Fàbrega en aquestes decisions que han estat tombades pel tribunal.

- L'ALCALDE DE SANT PERE PRESSIONA A CANDIDATURES INDEPENDENTS PERQUÈ EL 2011 ES PRESENTIN DIRECTAMENT COM A INICIATIVA-VERDS

L'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, pressiona a candidatures independents a nivell de Catalunya vinculades a l'Entesa i Iniciativa-Verds perquè el 2011 ja no siguin independents i es presentin directament per Iniciativa-Verds. Sembla que ha rebut ordres de potenciar el partit al cent per cent. Aquesta pressió no és ben rebuda per part d'alguns d'aquests grups que preferiran continuar com a independents.

Per seguir les activitats del grup contra la incineradora de Sant Pere de Torelló i el seu important enfrontament amb Jordi Fàbrega podeu veure la web : NO A LA INCINERADORA DE SANT PERE DE TORELLÓ (VALL DEL GES) 

Per animar el debat sobre els temes que afecten al municipi en la legislatura 2007-2011 aquesta web Xafarderies publicarà tots els articles d'opinió que ens facin arribar qualsevol dels partits o candidatures a partir d'ara mateix.

Perquè es publiqui l'article haurà d'anar signat pel partit (o candidatura) o també pot ser per una persona (o grup de persones) que en formin part.

No es publicaran en cap cas articles amb insults. Ni, per raons legals, articles que continguin injúries o calúmnies.

Els articles ens els poden fer arribar per Internet a l'adreça aanglada@interausa.com des d'ara mateix.

D'aquesta manera pensem que afavorim el debat de temes que afecten a tot el veïnat.

-----------------------------------------------------------------------------------------

Espai articles Esquerra Republicana (ERC). 712 vots. 55%. L'alcalde, 4 regidores i 2 regidors.

Espai articles Convergència i Unió. 470 vots. 37%. La cap de l'oposició, 2 regidors i 1 regidora.

Publicació de CiU a St. Quirze. Número 1.

Publicació de CiU a St. Quirze. Número 2.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

ST. QUIRZE. La pàgina de Convergència i Unió de St. Quirze de Besora:

- Número 1 de la seva revista: 53 visites de l'1 de gener al 10 de maig del 2008.

- Número 2 de la seva revista: 5 visites del 16 d'abril al 10 de maig del 2008.

El resultat final de les obres de reparació del pont no han convençut a tothom. Diversos sectors del poble creuen que el pont ha quedat més o menys com estava. Aquest corrent d'opinió, que es pot detectar perfectament en les tertúlies dels bars i cafès, considera que caldria haver fet una ampliació fent uns voledissos a banda i banda perquè hi passessin la gent (semblant a Borgonyà) i deixar tota la part interior als cotxes.

Estudiant els resultats de les eleccions municipals del maig, amb més fredor uns mesos després, es veu clarament que encara que ERC manté la majoria absoluta la distància en quantitat de vots, i en percentatge, entre ERC i CiU s'ha reduït. Així:

- ERC va guanyar el 1999 amb 721 vots. El 2003 va ampliar el seu electorat fins als 821 vots. En canvi, en aquest 2007 s'ha quedat amb 712 vots. Així ERC ha perdut 109 vots respecte les eleccions del 2003 i s'ha quedat 9 vots per sota del resultat de 1999. El 2003 va obtenir el 62% dels vots i el 2007 s'ha quedat amb el 55%, un 7% menys.

- CiU va passar de 697 vots el 1995 (majoria absoluta) a perdre el 1999 quedant-se amb 513 vots. CiU va perdre l'alcaldia el 1999 perdent 184 vots respecte l'última vegada que van guanyar i tancant l'etapa d'en Joaquim Bosch com alcalde (1987-1999).

Així, després de la derrota CiU ha intentat en dues ocasions tornar a guanyar a St. Quirze. El 2003 va obtenir 456 vots. El 2007, amb una candidatura molt renovada, i nova cap de llista (Rosa Vestit) CiU ha obtingut 470 vots (14 vots més que el 2003). CiU el 2003 va fer el 34% dels vots i el 2007 ha fet el 37%, un 3% més.

Així:

- El 1999 ERC va fer majoria absoluta amb 208 vots més que CiU.

- El 2003 ERC va repetir victòria amb 365 vots més que CiU.

- I el 2007 aquesta diferència s'ha reduït perquè ERC ha guanyat a CiU per 251 vots. El desgast de vuit anys de governar per part de David Mascarella i el seu equip comença a existir una mica tot i que encara no s'ha alterat la proporció de regidors (ERC 6 i CiU 3 el 2003, i ara ERC 7 i CiU 4).

La realitat és que si el 2003 ERC superava en 28 punts a CiU, el 2007 ja només la supera en 18.

El què ha passat és que el retrocés de 109 vots que ha fet ERC del 2003 al 2007 CiU l'ha recollit poc. Aquests vots han anat a l'abstenció o a alguna de les altres tres candidatures que s'han presentat el 2007 i no han obtingut representació. Entre totes tres candidatures han recollit 69 vots.

Si no hi haguessin hagut tantes candidatures que han dispersat una mica el vot contrari a l'equip de govern d'ERC, CiU aquesta vegada hauria estat aprop de fer un cinquè regidor, i la cosa hauria quedat ERC 6 contra CiU 5.

D'alguna manera és un fet que CiU es va recuperant a Sant Quirze. I la Rosa Vestit i el seu equip queden correctament posicionats per intentar guanyar les eleccions del 2011. És un equip que comença, no estan cremats, i tenen temps.

Albert Anglada té el projecte d'obrir una nova petita botiga de llibres vells i antics al C/ del Pont, 2 baixos-b (actualment hi ha un garatge) en un local de propietat a Sant Quirze de Besora. L'objectiu és obrir per l'estiu del 2008. L'enfocament de la botiga seria el mateix que ja fa actualment a la parada fixa que té, des del 2004, al mercat setmanal de Vic (cada dissabte).

La botiga estaria oberta dimarts matí (de 10h a 13h) i tarda (de 16h a 20h), dimecres només a la tarda (de 16h a 20h), dijous tancat, divendres matí de (10h a 13h) i tarda (de 16h a 20h) i dissabte només a la tarda (de 17h a 20h).

En total dos matins de botiga i un matí de mercat i quatre tardes de botiga cada setmana (21 hores de botiga per setmana més un matí de mercat a Vic).

La informació, la investigació, la crítica i la ironia no han d'estar mai renyides amb el respecte i la cordialitat. Les crítiques i anàlisis que es fan a la web Xafarderies, especialment les de les persones que tenen càrrecs polítics (que acostumen a ser les més incisives i virulentes a vegades -és el joc democràtic-) es fan sempre des del més absolut respecte a la persona. És la nostra manera de treballar, i ho ha estat tota la vida. Tolerància, respecte, seriositat, paciència, prudència, actitud liberal, i cordialitat són alguns dels nostres principals valors.

Forma part de les obligacions d'ostentar càrrecs públics el fer de ser receptiu i respectuós amb les opinions, queixes o preguntes de la gent. En aquest sentit cal recordar a l'equip de govern de Sant Quirze que es prengui seriosament (i amb respecte) les inquietuds que li arriben dels veïns (i veïnes) del poble. Els agradin, o no.  

Això d'apujar per sistema a la majoria d'ajuntaments les taxes i impostos municipals cada any no és una política que afavoreixi a la ciutadania. Al contrari, la castiga econòmicament. Cal racionalitzar el sentit de cada taxa municipal i si convé rebaixar-ne unes quantes.

Els moviments populars en aquest sentit aniran en creixement. Cal contenir els impostos i fins i tot rebaixar-ne alguns. Segur que si s'estudia bé es pot fer. Cal anar a favor de la ciutadania i no en la seva contra. Començant per l'administració local que és la més propera a la gent.

En la majoria de les administracions venen temps d'austeritat. Per contra, a l'ajuntament de Sant Quirze (començant pel seu alcalde) hi ha un criteri preocupant. El va expressar en David Mascarella en un dels darrers plens del 2003. Tenen la idea que l'ajuntament ha d'anar creixent en estructures i personal. I que això és bo.

Aquesta tendència s'està complint (compra de can Tenes, contractació cada vegada de més gent...) i és una tendència que caldria reestudiar molt atentament. Sant Quirze és un poble amb recursos limitats. Seria molt millor fer polítiques econòmiques i urbanístiques que incentivessin la creació de petites empreses (per part de la iniciativa pública i també la privada). Com a poble hem perdut posicions econòmiques i això és preocupant. Cal rumiar-hi.

Al veïnat de la plaça de la cooperativa de Sant Quirze estan preocupats perquè fa uns quatre anys com a mínim que una quarantena de gats vagabunds s'han instal·lat en els horts que hi ha darrera la plaça i campen per la zona. Els gats es mengen tot el què troben als horts i van criant. A més de les molèsties hi pot acabar havent-hi un problema d'higiene i salut pública. Si bé algun veí especialment amant dels animals els dóna menjar (de tant en tant) bona part de la gent del barri en comencen a estar farts.

El Club d'Història Local s'ha reorganitzat el 2005. El formen en aquesta nova etapa en Joan Solsona, en Joan Serrallonga Domènech, en Joaquim Bosch, en Víctor Bordas i l'Albert Anglada. Hi ha la intenció de fer alguns treballs d'investigació a partir d'ara i de cara als propers anys. Tothom qui tingui coses per explicar pot parlar amb qualsevol d'aquestes persones i es prendrà nota de tot amb l'ànim com sempre de recuperar tot el què es pugui del nostre passat col·lectiu.

Pel què fa als membres de l'etapa anterior que no són en l'actual, alguns van morir (com l'Enric Pujol, en Nicolau Olea i en Joaquim Grau) i els altres en aquests moments tenen altres activitats que els omplen el seu temps però veuen bé que l'entitat comenci una nova etapa i s'hagi salvat. S'ha convidat a tothom de participar en la nova etapa.

- POESIES D'EN PERE FÀBREGAS

Ens han fet arribar algunes poesies del veí de Sant Quirze Pere Fàbregas que seguidament publiquem:

Què ha passat a Catalunya...

L'estimem els catalans?

Hauríem de ser germans

quins vivim en aquesta terra.

Abracem-nos de debò

i deixem de fer-nos guerra.

(20-2-2004).

 -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

M'heu tret de la foscor,

ho agraeixo de tot cor.

Jo us calmaré la set

i regaré l'hort.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 - LAMENTABLE ESTAT DE CONSERVACIÓ DE L'OBRA DE VERGESGRAU AL "PONT XIC"

Sis obres exposades per l'ajuntament en el "Pont Xic" es troben en un estat de conservació límit.

Les obres formen part de la col.lecció "Homenatge a Federico Garcia Lorca": Un conjunt de 38 capós de cotxe que alegorien poemes del gran escriptor andalús.

Aquesta colecció ha estat exposada a la seu central de "Caixa de Terrassa" i al "Centre Cultural de Sant Cugat". També està editada en un catàleg que es pot trobar a les llibreries especialitzades en obra artística.

L'Ajuntament de Sant Quirze té actualment locals desocupats com ara la Cooperativa, Can Miralpeix, Ca l'Albert paleta i Can Tenes. La pregunta és què pensen fer-ne?

Aquestes escales van ser construides l'any 1934 per l'ajuntament de l'època i les varen dedicar a "Faustí Bosch i Coll" en agraïment a la donació del solar per part de l'esmentat ciutadà. Des de Xafarderies creiem que amb la reforma que hi ha hagut es podria aprofitar l'oportunitat per posar una placa dedicatòria recordant-ho a les singulars escalinates (incloses com un espai propi dins del carrer Joan Baptista Espadaler).

Ha circulat per Sant Quirze la publicació "La Grapa" escrita amb pseudònims. Tenint en compte el contingut polèmic de la mateixa sembla prudent aclarir quina és la relació d'Albert Anglada amb l'esmentada publicació perquè no sempre comparteix, ni compartirà, tots els continguts de la mateixa. En aquest sentit, en aquest primer número només ha participat en l'elaboració de dos articles: El del Club d'Història Local i el de l'ús de les llengües.

La resta no és obra seva. Ni tampoc tornarà a col·laborar-hi més.

Amb aquest aclariment es vol evitar que les seves impressions com a professional de la comunicació es barregin amb altres que no sempre comparteix.

A Santa Eugènia de Berga falta il·luminació al C/ Montserrat i la zona del cementiri. Hi ha queixes veïnals.

Santa Maria de Besora:

Albert Anglada té el projecte d'obrir una nova petita botiga de llibres vells i antics al C/ del Pont, 2 baixos-b (actualment hi ha un garatge) en un local de propietat a Sant Quirze de Besora. L'objectiu és obrir per l'estiu del 2008. L'enfocament de la botiga seria el mateix que ja fa actualment a la parada fixa que té, des del 2004, al mercat setmanal de Vic (cada dissabte).

La botiga estaria oberta dimarts matí (de 10h a 13h) i tarda (de 16h a 20h), dimecres només a la tarda (de 16h a 20h), dijous tancat, divendres matí de (10h a 13h) i tarda (de 16h a 20h) i dissabte només a la tarda (de 17h a 20h).

En total dos matins de botiga i un matí de mercat i quatre tardes de botiga cada setmana (21 hores de botiga per setmana més un matí de mercat a Vic).

Es comenta el gran avenç urbanístic que ha fet Sora en aquests últims anys. L'arranjament dels carrers i places del poble amb pedra li han canviat completament la fesomia. En pocs anys Sora s'està convertint en un poble amb possibilitats turístiques.

Albert Anglada té el projecte d'obrir una nova petita botiga de llibres vells i antics al C/ del Pont, 2 baixos-b (actualment hi ha un garatge) en un local de propietat a Sant Quirze de Besora. L'objectiu és obrir per l'estiu del 2008. L'enfocament de la botiga seria el mateix que ja fa actualment a la parada fixa que té, des del 2004, al mercat setmanal de Vic (cada dissabte).

La botiga estaria oberta dimarts matí (de 10h a 13h) i tarda (de 16h a 20h), dimecres només a la tarda (de 16h a 20h), dijous tancat, divendres matí de (10h a 13h) i tarda (de 16h a 20h) i dissabte només a la tarda (de 17h a 20h).

En total dos matins de botiga i un matí de mercat i quatre tardes de botiga cada setmana (21 hores de botiga per setmana més un matí de mercat a Vic).

NO A LA INCINERADORA DE SANT PERE DE TORELLÓ (VALL DEL GES)

- VISITA PASTORAL DEL BISBE DE VIC A TAVÈRNOLES

El passat diumenge dia 27 de gener del 2008 el bisbe de Vic Romà Casanova va fer una visita pastoral al municipi de Tavèrnoles i també a Vilanova de Sau. En la visita va ser acompanyat pel rector del Folgueroles i Tavèrnoles. Durant el matí va presidir una missa a la qual van assistir moltes persones.

- INDIGNACIÓ ALS COL·LECTIUS DE MOTORISTES PER LES NOVES LLEIS ECOLÒGIQUES

Els col·lectius de motoristes estan molt indignats amb la Generalitat per l'aplicació de les noves lleis ecològiques que els compliquen l'accés a camins rurals. Aquests col·lectius s'han anat organitzant i en el cas, per exemple, de la Vall del Ges fins i tot estan fent tasques per arreglar camins. Caldria trobar un equilibri i no fer lleis tan tancades. Aquests col·lectius si se'ls organitzés bé serien gent voluntària prou adequada per protegir l'entorn natural. Només és qüestió de rumiar, tenir bona voluntat i una administració no tan repressora ni amb tanta mentalitat policial.

 Cata Corporación 2000 SL està domiciliada al C/ Àngel Guimerà, 16-17 de Torelló. L'administradora única és la societat Barnapro SLU representada per Jordi Parladé de Elía. El president de la junta d'accionistes és el mateix Jordi Parladé i el secretari de la junta és Francesc Martin Menendez. La societat es va constituir a Barcelona el 10 de setembre del 1970. L'actual denominació "Cata Corporación 2000 SL" es va adoptar el 10-7-2002.

L'activitat de la societat consisteix en l'adquisició i gestió de qualsevol tipus de béns immobles, participacions financeres i valors mobiliaris, i la prestació de serveis de direcció, control i gestió de les societats participades, així com qualsevol altra activitat relacionada amb aquest objecte social. I també la gestió de societats en cartera (holding).

La societat és capçalera d'un grup de diverses societats (Grup Cata) efectuant-se transaccions i mantenint-se saldos entre totes elles. L'activitat principal del grup consisteix en la fabricació i adquisició de tota classe de petits electrodomèstics, la seva comercialització i venda, importació i exportació.

Percentatges anuals d'amortització aplicats sobre els respectius valors de cost i els anys de vida útil estimats:

- Mobiliari. Amortització anual: 10%. 10 anys de vida útil estimada.

- Equips informàtics. Amortització anual: 25%. 4 anys de vida útil estimada.

A 31-12-2006 les provisions de participacions en empreses del grup i associades ascendeixen a 1.782.818'90 euros.

Durant l'exercici s'ha obtingut un benefici de 717.430'97 euros dels quals 68.284'02 van a reserva legal i 649.146'95 a reserves voluntàries. Durant el 2006 la societat va tenir uns ingressos de 2.342.426'18, i el 2005 havien estat de 2.189.371'41.

Cata Corporación 2000 SL és la societat dominant d'un grup de societats.

Aquests comptes no són els consolidats del grup sinó els individuals de Cata Corporación 2000 SL.

L'auditoria dels comptes ha anat a càrrec de BDO Audiberia de Vic.

Propietat industrial 1.491.391'22/1.491.391'22

Anticips 634'41/634'41

Propietat industrial - (74.569'56)

1.492.025'63/1.417.456'07

L'import que figura en l'epígraf de "propietat industrial" correspon a la marca "Nodor" adquirida a la seva societat filial Nodor SA en l'exercici 2005.

A 31-12-2006 no existeixen elements totalment amortitzats.

Participacions 9.310.560'06/9.537.354'53

Crèdits - 37.721'48

Provisió depreciació (110.148'09)/(1.753.818'90)

Particip.

Total empreses del grup 9.200.411'97/7.821.257'11

Participacions 292.976'00/29.000'00

Crèdits 147.404'00/13.281'75

Provisió depreciació (201.705'63)/(29.000'00)

Particip.

Total empreses 238.674'37/13.281'75

Altres inversions 31.336'50/31.336'50

En capital

Crèdits per alienació 910.000'00/460.000'00

D'immobilitzat

Impostos anticipats 11.957'68/666'92

Crèdit derivat de bases 273.996'37/930.479'88

Imposables negatives i

Deduccions no aplicades

Fiscalment

Total altres inversions 1.227.290'55/1.422.483'30

Financeres

10.666.376'89/9.257.022'16

- Cataplàstics S.L.U: 100% participació directa. Valor de la inversió: 79.934'61. Valor net comptable: 79.934'61. VTC de la participació: 482.523'81. Capital social: 100.000. Reserves o resultats negatius d'exercicis anteriors: 399.382'43. Resultat de l'exercici 2006: (16.858'62). Total fons propis: 482.523'81. Domicili: Avinguda del Castell, 19 de Torelló. Activitat: Injecció de plàstics.

- Cata do Brasil, Ltda: 80% participació directa. Valor de la inversió: 183.849'71. Valor net comptable: 183.849'71. VTC de la participació: 1.038.039'57. Capital social: 224.450'08. Reserves o resultats negatius d'exercicis anteriors: 802.601'26. Resultat de l'exercici: 270.498'12. Total fons propis: 1.297.549'46. Domicili: Rua do Carmo do Rio Verde, 139, 149 i 159 de Sao Paulo (Brasil). Activitat: Fabricació, venda i comercialització d'aparells elèctrics.

- Nodor SA: 100% participació directa. Valor de la inversió: 2.194.030. Import de la provisió: (1.311.226'61). Valor net comptable: 882.803'39. VTC de la participació: 882.803'39. Capital social: 300.500. Reserves o resultats negatius d'exercicis anteriors: 1.850.615'92. Resultat de l'exercici: (1.268.312'53). Total fons propis: 882.803'39. Domicili: C/ Roger de Flor, s/n. Polígon industrial "Can Vinyals" de Santa Perpètua de la Mogoda. Activitat: Compra, venda, distribució, importació i exportació de productes elèctrics i electrodomèstics.

- Cata Electrodomésticos SL: 99'99% participació directa. Valor de la inversió: 6.398.846'72. Valor net comptable: 6.398.846'72. VTC de la participació: 11.697.738'08. Capital social: 6.398.951'02. Reserves o resultats negatius d'exercicis anteriors: 3.292.318'90. Resultat de l'exercici: 2.006.658'83. Total fons propis: 11.697.928'75. Domicili: C/ Àngel Guimerà, 16 de Torelló. Activitat: Fabricació, venda i comercialització d'aparells elèctrics i electrodomèstics.

- Cepycsa SL: 100% participació directa. Valor de la inversió: 14.006'52. Valor net comptable: 14.006'52. VTC de la participació: 103.600'65. Capital social: 12.981'86. Reserves o resultats negatius d'exercicis anteriors: 61.987'31. Resultat de l'exercici: 28.631'48. Total fons propis: 103.600'65. Domicili: C/ Travessera de Dalt, 71 de Barcelona. Activitat: Comercialització i distribució de tota classe d'aparells elèctrics, electrònics i electrodomèstics de ventilació.

- Cata Küchen und Luftungstechnk: 100% participació directa. Valor de la inversió: 70.000 euros. Import de la provisió: (56.001'39). Valor net comptable: 13.998'61. VTC de la participació: 13.998'61.

Capital social: 70.000. Reserves o resultats negatius d'exercicis anteriors: (12.394'74). Resultat de l'exercici: (43.606'65). Total fons propis: 13.998'61. El domicili és a Bonn. Activitat. Compra, venda, distribució, importació i exportació de productes elèctrics i articles electrodomèstics.

- Apelson Electric SA: 100% participació directa. Valor de la inversió: 394.892'50. Import de la provisió: (256.456'50). Valor net comptable: 138.436. VTC de la participació: 138.436. Capital social: 400.000. Reserves o resultats negatius d'exercicis anteriors: (59.946'77). Resultat de l'exercici: (201.617'23). Total fons propis: 138.436. Domicili: C/ Roger de Flor, s/n del polígon industrial "Can Vinyals" de Santa Perpètua de la Mogoda. Activitat. Fabricació, venda i comercialització, importació i exportació i renovació d'aparells electrònics i electrodomèstics.

- Cata Corporation Irish Trading, Ltd: 100% participació directa. Valor de la inversió: 20.000. Valor net comptable: 20.000. VTC de la participació: 81.103. Capital social: 20.000. Dividend a compte: (38.756). Resultat de l'exercici: 99.859. Total fons propis: 81.103. Domicili: 18 Upper Fitzwilliam St. D.2. Dublin (Irlanda). Activitat: Compra, venda, distribució, importació i exportació de productes elèctrics i electrodomèstics, així com la creació de filials en qualsevol país.

- Cata Home Appliances Malaysia SDN BHD: 100% participació directa. Valor de la inversió: 100.000. Import de la provisió: (80.478'01). Valor net comptable: 19.521'99. VTC de la participació: 19.521'99. Capital social: 100.000. Reserves o resultats negatius d'exercicis anteriors: (2.083'18). Resultat de l'exercici: (78.394'83). Total fons propis: 19.521'99. Domicili: 47-tercera Jalan PJU 5/9, 47810 Petaling Jaya Selangor. Activitat: Venda i comercialització d'aparells electrodomèstics, així com inversions immobiliàries i financeres.

- Apcano Electrodomésticos, Inipessoa: 100% participació directa. Valor de la inversió: 5.000. Valor net comptable: 5.000. VTC de la participació: 5.000. Capital social: 5.000. Total fons propis: 5.000. Domicili: Av. da Republica, 50, décimo, Lisboa. Activitat. Compra, venda, distribució, importació i exportació de productes elèctrics i electrodomèstics.

- Cata Electrodomésticos de Chile SA: 80% participació directa. Valor de la inversió: 76.794'47. Import de la provisió: (49.656'39). Valor net comptable: 27.138'08. VTC de la participació: 27.138'08. Capital social: 95.993'09. Reserves o resultats negatius d'exercicis anteriors: 2.332'22. Resultat de l'exercici: (64.402'71). Total fons propis: 33.922'60. Domicili: C/ La Cordillera, 21 Región Metropolitana de Santiago de Chile. Activitat. Compra, venda, distribució, importació i exportació de productes elèctrics i electrodomèstics així com mobiliari de cuina i bany.

- Cata Home Appliances Thailand, Co: 29% participació directa. Valor de la inversió: 29.000. Import de la provisió: (29.000). VTC de la participació: (13.937'65). Capital social: 100.000. Reserves o resultats negatius d'exercicis anteriors: (83.627'69). Resultat de l'exercici: (64.433'16). Total fons propis: (48.060'85). Domicili: 283/86. Homeplace Office Building, Sukhumvit Road, Klongton-Nua, Wattana, Bangkok (Thailàndia). Activitat: Venda i comercialització d'articles electrodomèstics.

- Crèdits per alienació d'immobilitzat. 460.000 euros. Correspon al saldo a 31-12-2006 pendent de cobrament amb venciment a llarg termini procedent de la venda de les participacions de la societat Promoció Immobiliària Cata SL.

- Crèdits a cobrar per l'efecte impositiu 617.769'87/871.525'39

de la tributació consolidada

- Crèdits 25.000'00/191.968'00

- Crèdits 20.000'00 .

- Crèdits per alienació 450.000'00/450.000'00

d'actius

A 31-12-2006 el capital social de l'empresa està representat per 26.266 participacions nominatives de 100 euros nominals cada una, totalment subscrites i desemborsades. Aquestes participacions gaudeixen dels mateixos drets polítics i econòmics.

Les societats amb participació directa o indirecta igual o superior al 10% del capital social són:

- CNA Corporation SA. 15.759 participacions. 60% participació.

- Barnapro S.L.U. 10.507 participacions. 40% participació.

- Crèdits 37.721'48

- Impost diferit derivat de 1.169.174'03

l'aplicació de bases negatives de

societats del grup i deduccions

pendents d'aplicació a la

tributació consolidada

Crèdits 13.281'75

Empreses del grup:

Per operacions de tràfic 36.330'33/1.530.489'49

Compte corrent 186.406'07

Préstecs 12.385'35

Empreses del grup:

Crèdits a cobrar a empreses del grup 871.525'39

Per l'efecte impositiu de la tributació

Consolidada

Crèdits 191.968'00

La societat té, per l'exercici 2001, un incentiu fiscal per "investigació i desenvolupament" de 89.617'20 euros (any límit d'aplicació 2016, 15 anys) i un altre incentiu fiscal per "formació" de 82'79 euros (any límit d'aplicació 2011, 10 anys).

Per l'exercici 2002 té un incentiu fiscal per "activitats exportadores" de 5.000 euros (any límit d'aplicació 2012, 10 anys).

Per l'exercici 2003 té un incentiu fiscal de "formació" de 12'50 euros (any límit d'aplicació 2013, 10 anys).

Per l'exercici del 2005 té un incentiu fiscal de "investigació i desenvolupament" de 7.652'85 euros (any límit d'aplicació 2020, 15 anys), un altre d'"activitats exportadores" de 7.250 euros (any límit d'aplicació 2015, 10 anys) i un altre de "formació" de 302'85 euros (any límit d'aplicació 2015, 10 anys).

Per l'exercici del 2006 té un incentiu fiscal de "deducció per dividends" de 304.911'49 euros (any límit d'aplicació 2013, 7 anys), un altre d'"activitats exportadores" de 45.448'62 euros (any límit d'aplicació 2016, 10 anys) i un altre de "formació" de 9'20 euros (any límit d'aplicació 2016, 10 anys).

Durant l'exercici 2006 la societat ha tingut una sola persona assalariada en temes d'administració. El 2005 també va ser així.

- Reparacions i conservació 357'28

- Serveis professionals independents 417.610'60

- Serveis bancaris i similars 1.465'17

- Subministraments 6.240'02

- Altres serveis 63.602'57

Transaccions amb empreses del grup i associades:

- Serveis rebuts d'empreses del grup 5.636'73

- Serveis prestats a empreses del grup 529.215'83

- Serveis rebuts d'empreses associades 317.486'62

Dividends 1.804.889'30

L'administrador únic de la societat ha cobrat pels seus serveis 317.486'62 euros.

A 31-12-2006 hi ha concedit un crèdit a l'administrador únic per import de 191.968 euros.

El cost de l'auditoria d'aquests comptes (incloent també els comptes consolidats del grup) ha estat de 14.315'97 euros

Per animar el debat sobre els temes que afecten al municipi de cara a la legislatura 2007-2011, aquesta web Xafarderies publicarà tots els articles d'opinió que ens facin arribar qualsevol dels partits o candidatures a partir d'ara mateix.

Perquè es publiqui l'article haurà d'anar signat pel partit (o candidatura) o també pot ser per una persona (o grup de persones) que en formin part.

No es publicaran en cap cas articles amb insults. Ni, per raons legals, articles que continguin injúries o calúmnies.

Els articles ens els poden fer arribar per Internet a l'adreça aanglada@interausa.com des d'ara mateix.

D'aquesta manera pensem que afavorim el debat de temes que afecten a tot el veïnat.

-----------------------------------------------------------------------------------------

Espai articles Convergència i Unió (CiU). Hi ha 1 article. 4.898 vots. 32%. L'alcalde, 5 regidors i 2 regidores.

Espai articles Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). 2.432 vots. 16%. 2 regidors i 2 regidores.

Espai articles Esquerra Republicana (ERC). 1.534 vots. 10%. 1 regidor i 1 regidora.

Espai articles Plataforma per Catalunya (PXC). Hi ha 3 articles. 2.842 vots. 18%. 3 regidors i 1 regidora.

Espai articles Candidatura d'Unitat Popular. 1.174 vots. 8%. 1 regidora i 1 regidor.

Espai articles Iniciativa per Catalunya (ICV-EUIA). 1.131 vots. 7%. 1 regidor.

Espai articles Partit Popular (PP). 419 vots. 3%. Sense representació.

Espai articles Partit Republicà Català (PRC). 214 vots. 1%. Sense representació.

- La pàgina d'articles de Plataforma per Catalunya de Vic (hi ha tres articles) ha tingut 148 visites des del gener 2007 fins al 10 de maig del 2008.

- La pàgina de Convergència i Unió de Vic (hi ha un article) ha tingut 37 visites des del maig 2007 fins al 10 de maig del 2008.

El cap de la secció local d'Unió Democràtica de Vic (UDC) Jordi Ordeig no convenç a tothom dins del partit. Comença a tenir un sector considerable de gent en contra. Estan sorgint crítiques serioses en el sentit que Ordeig va molt a la seva i no es preocupa massa de la militància, ni de consultar-la ni de mobilitzar-la. No busca treballar en equip. Hi ha un ambient creixent de desmotivació entre diversos grups de militants a Vic.

En ambients polítics i econòmics d'Osona i el Ripollès fa temps que s'observen amb atenció les activitats de Jordi Ordeig. La impressió és que pot ser que busqui alguna manera de promocionar-se cap a càrrecs de més importància (i que potser de moment no acabi de trobar la manera).

La impressió és que un dels millors presidents que ha tingut la secció local d'UDC de Vic ha estat Isidre Ferran qui sí que va saber motivar a quasi tota la militància i va crear bon ambient.

Apuntat aquest detall, caldrà estar al cas de veure com evoluciona la situació.

Des del 10 de gener fins al 9 d'abril del 2008 és a la venda el número 25 del butlletí confidencial d'investigació a les principals llibreries de Vic, Manlleu i Ripoll. En aquest número hi ha un informe sobre les societats Suieix SL i Prosagen SL on té càrrecs Antoni Deseuras Gallifa. Aquesta publicació està en el seu 6è any d'existència.

En ambients polítics i econòmics d'Osona i el Ripollès es comenta que el perfil acadèmic i laboral de l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega Colomer, no és el més adient pel càrrec de delegat del govern de la Generalitat a la Catalunya Central. En el terreny acadèmic Fàbrega només té el BUP (batxillerat unificat polivalent) i en el terreny laboral la seva activitat principal (fins a viure de la política) va ser la de comercial de material d'oficina i papereria.

En aquests ambients polítics i econòmics abans esmentats, i també en cercles de funcionaris, es comenta que Fàbrega ha de fer front a unes responsabilitats que el poden superar en molts moments (per les complexitats tècniques de les molt diverses àrees del govern). És evident que és en aquest lloc per motius fonamentalment de confiança política del tripartit. No se'l pot considerar un tècnic qualificat.

A la tardor de l'any 2006 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar a l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló, d'on és alcalde l'actual delegat del govern de la Generalitat a la Catalunya central Jordi Fàbrega, a enderrocar la cinquena casa que havia deixat fer en un lloc on la sentència diu que només n'hi podia haver quatre. D'aquesta manera el tribunal dóna la raó al veí que ho va denunciar, i l'Ajuntament probablement haurà de fer algun tipus d'indemnització.

CiU vol que s'investigui si l'alcalde, presumptament, savia (o no) prèviament que existien dubtes legals. Que no era clar del tot permetre fer la cinquena casa. Si això fos així hauria tirat pel dret fent un acte que es pot qualificar com a mínim de temerari. Despreciant en certa manera a la part del veïnat que no ho veia clar, que veia danyats els seus drets. I aquesta és la gent a la qual finalment la justícia ha donat la raó.

El cas s'ha agreujat amb una nova sentència feta pública el gener del 2008 que condemna a aterrar no una sinó totes les cinc cases fetes.

Aquesta nova sentència ha motivat que el grup municipal de CiU de Sant Pere hagi presentat una denúncia davant la fiscalia demanant que s'investiguin les presumptes responsabilitats de Fàbrega en aquestes decisions que han estat tombades pel tribunal.

Hi ha sectors del PSC de Vic que creuen que Josep Burgaya té un perfil massa elitista i adinerat per tornar a ser alcaldable el 2011. Creuen que seria millor una altra persona d'un perfil més popular.

Amb la seva relació de parella amb la filla del pellaire Miquel Codina, Burgaya no acaba de conectar amb els votants tradicionals del PSC (PSC-PSOE), de perfil més senzill. Aquesta realitat s'ha pogut comprovar en els resultats electorals del 2003 i el 2007.

Burgaya cada dia viu en un ambient de luxe i de diner. En el món de la filla d'en Miquel Codina. D'alguna manera sembla un nou ric perquè s'hi ha ben adaptat a la seva nova vida. Ja quasi és un personatge de la jet-set local.

Ja fa temps que el fet que en Miquel Codina (amb la seva fortuna) sigui una de les cares visibles del Partit Socialista no acaba de quedar bé. Hi ha molta gent que no ho veuen encertat.

L'únic regidor d'ICV a l'Ajuntament de Vic, l'historiador Xavier Tornafoch, està convençut que el nacionalisme radical i l'independentisme català tenen poc futur. El seu anàlisi es basa en el què ha passat al Quebec i el retrocés general que ha tingut allà el nacionalisme radical en els darrers anys.

De tota manera, cal tenir en compte que no totes les experiències d'un país són sempre extrapolables a un altre.

Josep Maria Freixanet Mayans, alcalde d'Olost de Lluçanès és propietari de la meitat d'una casa situada al seu poble amb una superfície de cent quaranta-cinc metres quadrats aproximadament. La casa sencera es va comprar el 10-11-1981 i se'n van pagar 3.005'60 euros. Al valor actual de mercat d'una casa d'aquestes característiques se'n podrien pagar més de 132.220 euros.

 Júlia M. Pano Garcia és secretària del consell d'administració de Gestió i Ludo-Animació SA. El president de la societat és Albert Vilà Espino (àlias casulà). L'empresa és a C/ Bailén, 50 de Barcelona. Són també membres del consell d'administració Francesc Tous Gusils, Carles Pedrosa Brau i Josep Moragas Freixa.

La societat es dedica a l'explotació de jardins i parcs d'esbarjo infantils, desenvolupament d'activitats lúdiques i servei de restauració.

- Deudors varis 3.347'50

- Administracions públiques 2.221'63

 Creditors a llarg termini:

- Deutes amb entitats de crèdit a llarg termini 13.519'24

 Creditors a curt termini:

- Deutes amb entitats de crèdit a curt termini 8.589'36

- Creditors comercials 13.180'27

- Altres deutes no comercials 8.051'73

 Els béns utilitzats en règim d'arrendament financer per les condicions econòmiques de l'arrendament es desprèn que són capitalitzables i s'amortitzen en funció de la seva vida útil estimada en base als coeficients exposats per immobilitzacions materials similars. El càrrec al compte de pèrdues i guanys del 2004 per amortització d'aquest immobilitzat ascendeix a 1.102'80 euros.

D'altra banda, la societat amortitza el seu immobilitzat material seguint el mètode linial distribuint el cost dels actius entre els anys de vida útil estimada:

- Maquinària. 9 anys.

- Altres instal·lacions. 7 anys.

- Mobiliari. 7 anys.

El càrrec al compte de pèrdues i guanys del 2004 pel concepte d'amortització de l'immobilitzat material ascendeix a 37.493'40 euros.

La societat no ha concedit crèdits ni ha obtingut ingressos per interessos dels mateixos.

L'empresa no ha imputat a resultats ni a més valor de l'actiu imports destinats o derivats a minimitzar l'impacte mediambiental.

 Saldo inicial Saldo final

 - Immobilitzat immaterial 6.190 24.190

(amortització) 185'70 1.288'50

 - Immobilitzat material 269.510'75 269.510'75

(amortització) 228.232'39 265.725'79

 El capital subscrit de la societat es composa de 2.500 accions nominatives, de 60'10 euros de valor nominal cada una, totalment desemborsades i amb idèntics drets polítics i econòmics.

La societat no té deutes amb duració residual superior a cinc anys.

La societat no té participacions significatives que superin el 3% del capital de societats que cotitzen a borsa, ni el 20% per a la resta de societats.

 - Compres altres provisionaments 887'34

- Compres 38.903'95

 L'empresa no té obligacions en matèria de pensions i assegurances de vida respecte als membres antics i actuals de l'òrgan d'administració. El 2003 i el 2004 la societat té dues persones contractades fixes.

 Accions pròpies:

275 accions que són l'11% del capital social.

Acord de compra a la junta general d'accionistes del 23-12-04. Valor nominal 16.527'50.

 Durant l'exercici 2004 la societat va tenir uns ingressos de 148.965'46 euros. I unes pèrdues de -11.681'77 euros.

 ---------------------------------------------------------------------------------------------

El professor de la Universitat de Vic Josep Terradellas és amic personal de Pasqual Maragall des de fa molts anys. Es veuen de tant en tant i Terradellas el té informat de detalls sobre Vic i Osona. És com un assessor informal.

- A la web de CASA DEL LIBRO hi ha un espai on s'hi poden enviar opinions i valoracions sobre el llibre d'Albert Anglada. Al món hi ha dues maçoneries diferents (l'anglosaxona i la francesa). L'adreça és a http://www.casadellibro.com/fichas/fichabiblio/0,1094,2900001106318,00.html?codigo=2900001106318&titulo=SECRETOS+DE+LA+MASONERIA%3A+INTERESES+MASONICOS+FRANCESES+EN+LA+ESP+A%C3%91A+DE+HOY

Envieu-hi les vostres impressions, si us plau.

El llibre Secretos de la masonería es va presentar al públic el dimecres dia 24 de maig del 2006, a les 19h 30, a la sala Àmbit Cultural d'El Corte Inglés que és al Portal de l'Àngel (al costat de la Plaça Catalunya) de Barcelona. L'acte va durar prop d'una hora amb col·loqui amb les persones assistents. Hi havia unes quaranta cadires per seure i el petit auditori es va omplir quasi a la meitat de la seva capacitat.

Ja és a la venda a totes les llibreries de l'Estat espanyol el llibre de l'assessor de comunicació, editor i escriptor Albert Anglada Freixer sobre secrets de la maçoneria (en castellà), especialment de la maçoneria francesa, publicat per Ediciones del Equilibrio SL. El llibre causarà impacte en la vida política i empresarial d'Osona i el Ripollès. Hi ha importants revelacions. Hi surten secrets mai publicats fins ara. (25-3-06).

  - EL PSC DE L'ÀREA METROPOLITANA APRECIA POC VIC, I OSONA I EL RIPOLLÈS

Moltes vegades en la premsa de Barcelona es fa referència a tots els territoris que no són la gran ciutat com a zones rurals. Aquest concepte encara perviu en moltes mentalitats però la realitat va per altres bandes. El món rural de debò és el món agro-ramader (cada dia més professionalitzat i concentrat en determinats punts de la geografia catalana). Però entre la gran ciutat i el món rural hi ha tot un altre món que sí que té realment uns orígens pagesos i rurals però que avui en dia és cada dia més urbà.

Em refereixo a tot el sistema de pobles i ciutats mitjanes tant important a Catalunya. A la Catalunya de les comarques.

De tots els partits polítics, és probablement en la gent del Partit Socialista de l'àrea metropolitana on s'hi veuen més "tics" d'aquest estil. I no és bona cosa. Cal apreciar el territori i treballar perquè la inmensa majoria de la gent de Catalunya (i si pot ser tothom, tothom) visqui en entorns amb serveis amb el màxim de qualitat i eficàcia.

El passat dia 15 de juny del 2005 un grup d'amics de la flama del Canigó acompanyats pel bisbe de Vic Romà Casanoves van pujar al Canigó. En l'excursió es va fer ofrena del primer feixet amb el que el dia 22 a la nit es va fer la foguera de la flama per baixar-la el 23 per les terres de parla catalana. El bisbe va acceptar amb molt de gust la invitació. El tarannà del bisbe és molt obert de cara a la gent.

Aquest 2005 a més es va homenatjar el 50è aniversari de la recuperació de la flama del Canigó a la Catalunya nord.

Foto: El bisbe en un moment de l'excursió. Les fotos de l'excursió són de Pere Riera, Antoni Anguera i Arnau Anguera.

Les persones responsables de Finques La Plana de Vic tenen molta afició a invertir quantitats importants de diners en borsa. A la rebotiga de la seva oficina al C/ de Gurb de Vic hi tenen diversos ordinadors conectats gairebé vint-i-quatre