Curs polític 2007/2008.

PUBLICITAT:

El llibre "Secretos de la Masonería" es va publicar pel març del 2006. Del març a l'estiu va tenir una forta arrencada de vendes que es va frenar una mica després de l'estiu. Des de la tardor del 2006 fins a l'actualitat es manté un ritme petit de vendes, però constant. Hi ha un degoteig de vendes pràcticament mensual que s'ha mantingut, i es manté sense alteració, de la tardor del 2006 a la primavera i l'estiu del 2007. Anem fent amb normalitat. Com a tendència, es noten augments sensibles de vendes en moments de màxima conflictivitat política. El llibre ha aconseguit mantenir-se a la venda a les llibreries de tot l'Estat espanyol i hi continuarà uns quants anys. Es tracta d'anar venent. És massa aviat per fer valoracions més en profundidat.

D'altra banda, com que són les llibreries les que trien quins llibres volen tenir moltes han agafat el nostre llibre, però altres no. Si una llibreria no ha triat el llibre quan li ha ofert la distribuidora només el tindrà si algú hi va i fa l'encàrrec. Llavors sí que el demanen a la distribuïdora i els hi porten. Funciona així. Costa molt que un llibre (si l'autor no és conegut, sinó el publica una gran editorial o sinó va acompanyat d'una fortíssima campanya mediàtica) el posin a l'aparador.

El llibre "Secretos de la Masonería" es va venent i té vida a les llibreries perfectament fins a les eleccions autonòmiques del 2010 i les municipals del 2011. Es nota que els períodes d'intensa confrontació política en fan augmentar les vendes de manera notable i indubtable. D'ara al 2010/2011 de ben segur que n'hi hauran forces més de períodes de pugna política.

Mentrestant es va fent una intensa campanya informativa sobre el llibre en fòrums d'Internet.

El tiratge de la primera edició és de 3.000 exemplars.

En tots aquests negocis sempre la discreció és fonamental. Per raons de màrqueting i estratègia comercial de llibre no es pot dir gaire res més. De tota manera, sí que es poden explicar els percentatges d'acceptació del llibre per comunitats autònomes. La distribuidora ha facilitat, per autonomies, com s'ha repartit.

Així, el total del tiratge (comptant també els llibres que ja s'han venut) s'ha distribuït de la següent manera:

1/ A Catalunya hi ha a distribuït en llibreries a la venda el 45% del total del tiratge (realment és un 19% a Osona i el Ripollès, i un 26% a la resta de Catalunya).

2/ Al territori que formen les comunitats autònomes de Madrid-Castella-la Manxa hi ha el 15% del tiratge.

3/ Al territori que formen les províncies de Castelló i València hi ha el 6% del tiratge.

4/ A les Illes Balears hi ha també un altre 6% del tiratge.

Que entre Catalunya, Madrid-Castella la Manxa, Castelló i València, i les Illes Balears hi hagi el 72% del tiratge és normal. Les estadístiques que circulen al món editorial de l'Estat espanyol demostren que són zones d'alt nivell de lectura.

Pel què fa a la resta de l'estat, un altre 24% del tiratge està repartit entre sis àrees més (a un 4% per àrea). Aquestes àrees són: Andalusia i Extremadura, les agrupacions (per raons tècniques de distribució) d'Aragó, Navarra i La Rioja per una banda i Múrcia, Albacete i Alacant per l'altra, Galícia, País Basc i Illes Canàries.

Finalment, el 4% que queda del tiratge està a dues zones: Castella-Lleó i Astúries/Cantàbria, amb un 2% cada una.

Després de les eleccions autonòmiques del 2006 el Parlament de Catalunya està format per les següents forces polítiques:

ERC de Ripoll viu un ambient de preocupació per la intenció clara de Joan Puigcercós de permetre la divisió del Ripollès en tres comarques diferents. Aquesta realitat li podria comportar a l'alcaldessa de Ripoll un cost electoral enorme a les eleccions municipals del 2011 a Ripoll. Malgrat tot no sembla que hi puguin fer res per evitar-ho. Sembla tot ja decidit. Puigcercós és originari de Ripoll.

En ambients polítics i econòmics d'Osona i el Ripollès es comenta que el perfil acadèmic i laboral de l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega Colomer, no és el més adient pel càrrec de delegat del govern de la Generalitat a la Catalunya Central. En el terreny acadèmic Fàbrega només té el BUP (batxillerat unificat polivalent) i en el terreny laboral la seva activitat principal (fins a viure de la política) va ser la de comercial de material d'oficina i papereria.

En aquests ambients polítics i econòmics abans esmentats, i també en cercles de funcionaris, es comenta que Fàbrega ha de fer front a unes responsabilitats que el poden superar en molts moments (per les complexitats tècniques de les molt diverses àrees del govern). És evident que és en aquest lloc per motius fonamentalment de confiança política del tripartit. No se'l pot considerar un tècnic qualificat.

A la tardor de l'any 2006 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar a l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló, d'on és alcalde l'actual delegat del govern de la Generalitat a la Catalunya central Jordi Fàbrega, a enderrocar la cinquena casa que havia deixat fer en un lloc on la sentència diu que només n'hi podia haver quatre. D'aquesta manera el tribunal dóna la raó al veí que ho va denunciar, i l'Ajuntament probablement haurà de fer algun tipus d'indemnització.

CiU vol que s'investigui si l'alcalde, presumptament, savia (o no) prèviament que existien dubtes legals. Que no era clar del tot permetre fer la cinquena casa. Si això fos així hauria tirat pel dret fent un acte que es pot qualificar com a mínim de temerari. Despreciant en certa manera a la part del veïnat que no ho veia clar, que veia danyats els seus drets. I aquesta és la gent a la qual finalment la justícia ha donat la raó.

El cas s'ha agreujat amb una nova sentència feta pública el gener del 2008 que condemna a aterrar no una sinó totes les cinc cases fetes.

Aquesta nova sentència ha motivat que el grup municipal de CiU de Sant Pere hagi presentat una denúncia davant la fiscalia demanant que s'investiguin les presumptes responsabilitats de Fàbrega en aquestes decisions que han estat tombades pel tribunal.

 - ACTIVITATS DEL GRUP CONTRA LA INCINERADORA DE SANT PERE DE TORELLÓ I EL SEU ENFRONTAMENT AMB JORDI FÀBREGA

Per seguir les activitats del grup contra la incineradora de Sant Pere de Torelló i el seu important enfrontament amb Jordi Fàbrega podeu veure la web : NO A LA INCINERADORA DE SANT PERE DE TORELLÓ (VALL DEL GES)

A Francesc Poch, secretari general de l'UGT-SICO d'Osona, ja no el preocupa el record del seu predecessor en el càrrec Lluís Colldelram. Els primers anys (ell prové de Terrassa) anava amb molta prudència. Ara es veu més segur en el seu lloc i ja es deixa anar més (amb més risc de cometre errors). D'altra banda, en els darrers temps també està accentuant més la seva militància a ERC (recentment, el 2004, ha estat elegit conseller nacional). Aquest accentuament de militància és una novetat. En els primers anys donava una imatge menys partidista i més pluripartidista. Aquest canvi de línia pot tenir a veure amb secretes ambicions polítiques (que probablement no siguin modestes). Poch és un protegit de la cúpula de l'UGT de Barcelona.

Tenint en compte la seva formació (és historiador) i el seu interès per la política des de ben jove (va ser militant del MDT-sector PSAN/Catalunya Lliure als seus 18 anys) se'n pot cansar d'Osona i del sindicalisme. És un independentista convençut.

Això d'apujar per sistema a la majoria d'ajuntaments les taxes i impostos municipals cada any no és una política que afavoreixi a la ciutadania. Al contrari, la castiga econòmicament. Cal racionalitzar el sentit de cada taxa municipal i si convé rebaixar-ne unes quantes.

Els moviments populars en aquest sentit aniran en creixement. Cal abaixar els impostos.

Molts mitjans de comunicació, i també aquesta web, a més del deure d'informar també creuen en el deure cívic d'influir positivament en el bon govern de les coses creant opinió a la nostra societat. Tota la vida. Aquesta també és una raó d'existir prou seriosa i constructiva. Necessària pel bon funcionament de tot sistema democràtic. Tots els poders necessiten tenir límits i contrapesos. Així eviten tota tentació d'abús i treballen més afinadament en les necessitats reals del conjunt de la societat. De la ciutadania. I això és el què ens convé a tots.

La informació, la investigació, la crítica i la ironia no han d'estar mai renyides amb el respecte i la cordialitat. Les crítiques i anàlisis que es fan en aquesta web, especialment les de les persones que tenen càrrecs polítics (que acostumen a ser les més incisives i virulentes a vegades -és el joc democràtic-) es fan sempre des del més absolut respecte a la persona. És la nostra manera de treballar, i ho ha estat tota la vida. Tolerància, respecte, seriositat, paciència, prudència, actitud liberal, i cordialitat són alguns dels nostres principals valors.

En una societat democràtica com la nostra, la pressió ambiental que fan els mitjans de comunicació és molt important perquè les coses funcionin bé. El nostre és un paper necessari i legítim. El poder, per la seva pròpia naturalesa, pot canviar a les persones i fer-les tendir cap a la temptació d'abusar. I per evitar això hi ha els mitjans de comunicació i tots els instruments que l'estat de dret dóna a la ciutadania per defensar-se i protegir-se dels potencials abusos dels governants. Per aquest camí anem bé. I tot funcionarà més bé. Sempre.

És bo que qui governa, sigui el partit que sigui, se senti vigilat (pels mitjans de comunicació, per l'oposició, etc...). D'aquesta manera afina més a l'hora de fer les coses i en surt beneficiat el conjunt de la ciutadania. Com ha de ser. És la millor garantia per prevenir tot tipus d'abusos. Aquesta és la raó de ser d'aquesta web i pel que anem veient els que governen a vegades també en fan cas del què anem publicant en aquestes pàgines. Això és positiu. La crítica també pot servir per fer coses constructives.

Arran d'una sèrie de rumors que circulen cal aclarir que Albert Anglada (responsable d'aquesta web) ja no té absolutament cap relació amb en Miquel Macià. Ni tampoc amb el setmanari El Triangle de Jaume Reixach. Actualment són competència i no són precisament amics.

Anglada va tenir una bona relació amb Macià de l'estiu del 1989 a l'estiu del 1998 (nou anys seguits dels seus 19 als seus 28 anys). Posteriorment, l'estiu del 1998 es va produïr un trencament entre els dos. Anglada era un treballador de la societat SCG Aquitània SL propietària d'Osona.com i de la qual Macià n'era propietari. Aquesta relació va acabar amb un acomiadament pactat. Des d'aleshores mai més Anglada ha tingut cap relació amb Macià i des del 1999 (quan Anglada es va convertir en professional autònom pel seu compte) són competència entre ells.

Albert Anglada no ha tingut cap relació amb Macià des de l'estiu del 1998 i no hi tindrà relació mai més. No té bon record del final que van tenir. I prefereix marcar distàncies. Cadascú pel seu camí.

Tenint clar això, no cal dir que Albert Anglada en tota la seva vida mai ha enviat cap missatge al fòrum d'Osona.com, ni ho pensa fer. I moltes de les seves amistats actuals (fetes de 1999 fins a l'actualitat) són gent que no tenen cap simpatia per Macià. D'altra banda, el servidor Interausa on hi ha la web d'Albert Anglada és un servidor perfectament normal de Vic que té milers d'usuaris i no té cap relació amb en Miquel Macià. Són una altra gent. Perquè quedi clar.

------------------------------------------------------------------------------

Alberto Anglada es un relaciones públicas profesional y está colegiado (número 747) en el Colegio Oficial de Publicitarios y Relaciones Públicas de Cataluña.

Es autor del libro SECRETOS DE LA MASONERÍA. Intereses masónicos franceses en la España de hoy publicado en abril del 2006 por la editorial Ediciones del Equilibrio SL y actualmente a la venta en todas las librerías de España.

- Es un libro que explica de forma muy clara que es la masonería. Seguramente el libro que mejor lo explica de los que se han publicado nunca. Se publican importantes revelaciones. Secretos nunca explicados hasta ahora.

Secretos de la masonería es el fruto de muchos años de observaciones y lecturas. El resultado de la experiencia adquirida por un modesto profesional de la comunicación local, Alberto Anglada, durante dieciséis años en el norte de la provincia de Barcelona, en la comarca de Osona (Vic) y en el Ripollés (Ripoll), ésta ya en la provincia de Girona (antes Gerona). Una zona bien definida que tiene unos ciento cincuenta mil habitantes y que es fronteriza con Francia.

Desde 1989 hasta la actualidad, Anglada ha seguido muy de cerca, como testigo, los movimientos de la masonería francesa, especialmente los del Gran Oriente de Francia, en España en general, en Barcelona ciudad y en las comarcas de Osona y el Ripollés en particular. Masones y masonas de grados 18, 30, 31 y 33 han coexistido profesionalmente con él.

Seguramente éste es pues el libro que explica lo que es la masonería de una forma más clara para la gente de la calle de todos los que se hayan escrito nunca.

La intención es que después de leerlo cualquier persona desconocedora, pero interesada en el tema, salga de sus dudas y se lleve una impresión certera de por dónde van los tiros en un tema tan misterioso y poco claro como es la masonería.

Como punto de partida tenemos dos elementos claves:

- Que en realidad no hay una masonería, sino dos. La masonería anglosajona y la masonería francesa son organizaciones diferentes desde 1877, incluso enfrentadas en muchas ocasiones. Vaticano y masonería anglosajona (más religiosa) son rivales pero no enemigos mortales. Incluso colaboran en algunos países como por ejemplo EEUU. Por contra, el enfrentamiento vaticano con la masonería francesa (anticlerical y laicista) es total.

El libro también trata a fondo el tema del famoso Priorato de Sión aclarando cuál es el entramado de intereses que están detrás de toda esta historia que se ha puesto de moda recientemente a partir del éxito de El Código da Vinci, de Dan Brown.

Se aclaran conceptos poco claros para mucha gente como: rosacruces, teosofía, nueva era, templarismo, catarismo, luciferismo, satanismo....

Se trata de un libro que intenta explicar de forma clara para el gran público lo que es la masonería; quizá es el libro que lo explica más claramente de todos los que se han escrito hasta ahora. Para que quien lo lea se lleve una conclusión exacta de un tema tan misterioso como es la masonería.

En 160 páginas, y nueve capítulos, escritos con un lenguaje llano comprensible para todo el público, se hace una explicación bastante global del asunto.


Por otra parte, el libro aporta revelaciones y novedades desconocidas hasta ahora sobre los siguientes temas:

- La existencia en la actualidad de una red de intereses masónicos franceses en la España de hoy (un tema inédito que es novedad exclusiva de este libro).

- Una aproximación psicológica al efecto que los rituales masónicos causan en las personas. (Tema también bastante inédito novedad de este libro).

- Una descripción del contenido de todos los principales rituales.

- Un estudio muy concreto sobre el interés del general Franco sobre la masonería y su conocimiento del tema.

El libro es en parte el relato de una experiencia personal. De una historia vivida en torno a la masonería. La crónica de un testigo de hechos y realidades que servirán en buena parte para dar a conocer el momento presente de la masonería en España y en la Unión Europea.

No es un manual. Es un relato que combina la historia de su autor con datos, bibliografía y hechos para hacer más comprensible la realidad de la red masónica presente entre nosotros. Sirvan estas breves palabras para situar el inicio.

La población de Vic y su comarca, Osona, en la zona norte de la provincia de Barcelona, son el centro de uno de los antiguos obispados de Cataluña. Entre la comarca de Vic y la vecina comarca de Ripoll, el Ripollés, con la que existe una gran interrelación en todos los sentidos, viven unas ciento cincuenta mil personas.

Alberto Anglada empezó a trabajar en la comunicación local de la zona en el año 1989. Concretamente, estuvo en un semanario llamado La Marxa del 1989 al 1996 llegando a ser uno de los subdirectores (1991-1996) que ha tenido esta publicación en su historia. En esa etapa, La Marxa era un semanario, ahora es un diario gratuito.

Fue corresponsal del diario económico Cinco Días (de 1996 a 1999) y de la agencia Europa Press (1999).

Ha publicado cinco libros (de 1992 a 1999) sobre temas históricos de interés local sobre la zona de Osona y el Ripollés.

Tiene el carnet de investigador autonómico núm. 167/2002 expedido por el archivo oficial de la Generalitat de Cataluña y el carnet de investigador estatal 00401658 del Ministerio de Educación y Cultura (Madrid) expedido por el Archivo de la Corona de Aragón.

Todas estas explicaciones son necesarias para situarnos en el entorno en el que se movía y que le llevó a conocer, por la práctica profesional, la masonería de una manera bastante profunda. Ese hijo de pequeños comerciantes del municipio de San Quirze de Besora (Osona) empezó a trabajar en la comunicación local de Vic en 1989. El hecho de encontrar trabajo en La Marxa le lanzó al mundo de la comunicación local de Vic que es su mundo desde entonces.

Mil novecientos ochenta y nueve fue un año importante. Ángel Colom de la comarca de Osona, del pueblo de Rupit-Pruit, el diputado en Madrid Juan Puigcercós, de Ripoll, y José Luis Carod-Rovira ganaron el control de Esquerra Republicana (ERC) desplazando a su líder hasta entonces: Juan Hortalà. Puigcercós provenía de ambientes radicales previos al renacimiento de Esquerra Republicana, Colom provenía de movimientos cristianos de base y Carod-Rovira de ambientes culturales nacionalistas catalanes radicales.

Hasta esos años no se oía hablar demasiado de la masonería. Era una tema marginal que el franquismo había combatido con todas las armas a su alcance. Y entre 1975 y 1980 aún se había hablado menos del tema. Incluso, en la calle, parecía a simple vista una cosa del pasado, medio olvidada.

Para llegar a controlar ERC, Ángel Colom y su gente habían promovido unos años antes una campaña de recogida de firmas y apoyos para ir preparando el cambio de orientación en el viejo y anquilosado partido republicano que, antes de caer en estas manos, vivía en momentos electorales muy bajos.

La jugada de reforzar el partido, incorporando en él a los dispersos movimientos juveniles radicales del nacionalismo catalán de izquierdas de los años ochenta, les salió bien. Y muchos cuadros actuales del partido provienen de esos sectores.

Este libro empieza con el renacimiento de ERC en 1989 y explica cosas sobre este partido que precisamente tiene en su anagrama un gran triángulo masónico muy visible. Era el partido de los cuatro presidentes de la Generalitat republicana y que sirvió en los años treinta para aglutinar a la mayor parte de la izquierda catalana.

(Pueden seguir leyendo comprando el libro que encontrarán en todas las librerías de España. Si en su librería habitual no lo tienen lo pueden solicitar a su distribuidora de libros habitual).

EN ESTE ENLACE SE PUEDE LEER UNA MUESTRA DEL CONTENIDO DEL SEGUNDO CAPÍTULO DE SECRETOS DE LA MASONERÍA.

Web CASA DEL LIBRO

Web EL CORTE INGLÉS

- En la web de CASA DEL LIBRO existe un espacio donde se pueden enviar opiniones y valoraciones sobre el libro de Alberto Anglada.

La dirección es http://www.casadellibro.com/fichas/fichabiblio/0,1094,2900001106318,00.html?codigo=2900001106318&titulo=SECRETOS+DE+LA+MASONERIA%3A+INTERESES+MASONICOS+FRANCESES+EN+LA+ESP+A%C3%91A+DE+HOY

Envien ustedes sus comentarios, si les parece bien.

--------------------------------------------------------

La Red de Bibliotecas Universitarias conjunta de las universidades españolas permite la consulta por Internet de las fichas de todos los libros que hay en los fondos de todas las universidades del estado.

El libro Secretos de la Masonería de Alberto Anglada ya está en estos fondos universitarios a disposición de toda la comunidad universitaria española.

Se puede consultar en la siguiente web:

http://rebiun.crue.org/

Se trata de buscar por el nombre de autor (anglada alberto) en la referencia "todos los catálogos".

El libro está incluido en el apartado dedicado a la relación entre masonería y España junto con otros libros bastante famosos (que tratan el tema desde diferentes ópticas).

 ----------------------------------------------

Albert Anglada Freixer (Director de la web Detalls poc coneguts de la política catalana) és assessor de comunicació (col·legiat número 747 al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya), editor i escriptor (professional autònom). NIF: 77737266 A. C/ del Pont, 2, 3er pis (és un domicili particular). (08580)-St. Quirze de Besora (Barcelona). Telèfon: 938550372 (hi ha un contestador automàtic). E-mail: aanglada@interausa.com. Aquesta web va entrar a Internet a l'agost del 2007.

El comptador d'aquesta web ha entrat en funcionament el 25-08-07.